CANÇONS DE LA RODA DEL TEMPS
for voice and orchestra (1995) Poems by Salvador Espriu.pending revision...
I-CANÇÓ D'ALBADA
"Desperta, és un nou dia,la llumdel sol llevant, vell guiapels quiets camins del fum.No deixis resper caminar i mirar fins al ponent.Car tot, en un moment,et serà pres."
II-CANÇÓ DE LA MORT A L'ALBA
"Petita barcadamunt la marcorre fortunallevantejant.
Quan esdevinguisriu de negat,per on sabriespassar-lo a gual?
Pres que fugiadel lent esguarden cap sagrerano té descans.
Marquen vedrunesla pobretatd'aquest meu somnide pluja al camp.
Si para l'altamola, podràsfixa sotana,potser rodar?
Record de sàndal,tan vellutat.Oh, l'allunyadaneu d'unes mans!
Des de l'esperade desvetllaten més temençad'hora foscant,dama de l'albaem ve a cercar."
III-CANÇÓ DE LA PLENITUD DEL MATÍ
"Llum de retorn de barca:la solitud guanyada.A l'or caminat del dia,llum de retorn de barca.
Sóc. I en un lleu, benignehàlit de vida d'aire,per mar i somnis duiala solitud guanyada."
IV-CANÇÓ DEL MATÍ ENCALMAT
"El sol ha anat daurantel llarg somni de l'aigua.Aquests ulls tan cansatsdel qui arriba a la calmahan mirat, han comprès,oblidaven.Lluny, enllà de la mar,se'n va la meva barca.De terra endins, un cantamb l'aire l'acompanya:"Et perdràs pel camíque no té mai tornada".
Sota la llum clement del mati,a la casa dels morts del meu vell nom,dic avui: "Sóc encara".M'adormiré demàsense por ni recança.I besarà l'or noula serenor del marbre.
Solitari, en la paudel jardí dels cinc arbres,he collit ja el meu temps,la rara rosa blanca.Cridat, ara entraréen les fosques estances."
V-CANÇÓ DE LA MORT RESPLENDENT
"Fortunes de marse m'emportaran.
No podràsorsejar sense perdre,un a un, blanc veler,tots els pals.
Per l'enganyde la llum de migdia,ets sobtat presonerd'un vell cant.
A quin ports'enrolà, serviola,aquest nou timonertan estrany?
Jo no séquins camins del meu somnil'han menat al governde la nau.
Aspres mansmai no deixen la roda,i el meu temps esdevéja calmat.
Lluny, enllàde paraules amargues,una mort resplendentvaig trobar."
"Desperta, és un nou dia,la llumdel sol llevant, vell guiapels quiets camins del fum.No deixis resper caminar i mirar fins al ponent.Car tot, en un moment,et serà pres."
II-CANÇÓ DE LA MORT A L'ALBA
"Petita barcadamunt la marcorre fortunallevantejant.
Quan esdevinguisriu de negat,per on sabriespassar-lo a gual?
Pres que fugiadel lent esguarden cap sagrerano té descans.
Marquen vedrunesla pobretatd'aquest meu somnide pluja al camp.
Si para l'altamola, podràsfixa sotana,potser rodar?
Record de sàndal,tan vellutat.Oh, l'allunyadaneu d'unes mans!
Des de l'esperade desvetllaten més temençad'hora foscant,dama de l'albaem ve a cercar."
III-CANÇÓ DE LA PLENITUD DEL MATÍ
"Llum de retorn de barca:la solitud guanyada.A l'or caminat del dia,llum de retorn de barca.
Sóc. I en un lleu, benignehàlit de vida d'aire,per mar i somnis duiala solitud guanyada."
IV-CANÇÓ DEL MATÍ ENCALMAT
"El sol ha anat daurantel llarg somni de l'aigua.Aquests ulls tan cansatsdel qui arriba a la calmahan mirat, han comprès,oblidaven.Lluny, enllà de la mar,se'n va la meva barca.De terra endins, un cantamb l'aire l'acompanya:"Et perdràs pel camíque no té mai tornada".
Sota la llum clement del mati,a la casa dels morts del meu vell nom,dic avui: "Sóc encara".M'adormiré demàsense por ni recança.I besarà l'or noula serenor del marbre.
Solitari, en la paudel jardí dels cinc arbres,he collit ja el meu temps,la rara rosa blanca.Cridat, ara entraréen les fosques estances."
V-CANÇÓ DE LA MORT RESPLENDENT
"Fortunes de marse m'emportaran.
No podràsorsejar sense perdre,un a un, blanc veler,tots els pals.
Per l'enganyde la llum de migdia,ets sobtat presonerd'un vell cant.
A quin ports'enrolà, serviola,aquest nou timonertan estrany?
Jo no séquins camins del meu somnil'han menat al governde la nau.
Aspres mansmai no deixen la roda,i el meu temps esdevéja calmat.
Lluny, enllàde paraules amargues,una mort resplendentvaig trobar."
VI-CANÇÓ DE LA VINGUDA DE LA TARDA
"Una a una,en els meus ulls ordenoles vides conegudes.
Casa, carena, barca,ample respir de l'aigua,clara rosa. Amb paraulessempre noves vestiala tarda ja nascuda.
La nua tarda,que de la llum sortiaal mar i a la muntanya."
VII-CANÇÓ DEL PAS DE LA TARDA
"Entra la tranquil·la tardapel fosc camí de la mirada.
Enllà del mar ben treballatpels bous del sol, endins del blat,quan més perfecta mor la flora l'aire lleu, pel gran dolord'aquest camí de la mirada,se'n va la tranquil·la tarda."
VIII-CANÇÓ DEL CAPVESPRE
"S'enduien veus d'infantsel sol que jo mirava.Tota la llum d'estiuse'm feia enyor de somni.El rellotge, al blanc mur,diu com se'n va la tarda.S'encalma un vent suaupels camins del capvespre.
Potser demà vindranencara lentes horesde claror per als ullsd'aquest esguard tan àvid.
Però ara és la nit.I he quedat solitaria la casa dels mortsque només jo recordo."
IX-CANÇÓ DE LA MORT CALLADA
"Pregunten: "Et lamentes,quan t'és donat el càntic?Nosaltres acceptemaquesta mort callada.Humilment estimemla nostra mort."
Rellotge: rosa, sorra,rosa, desert. Després?Por del perdut que mirala claror de ponent.
Mur de la nit: a penesla remor d'unes alesenllà de l'aire, somnija presoner. Caminoseguit de prop per passosen la neu.
I sento com la mudamort dels homes s'emportael meu do de paraules:esdevé pur silenciel meu dolor."
X-CANÇÓ DEL TRIOMF DE LA NIT
"On l'or acabatan lentament, banderes,nit enlairada.
Escolta una remorde moltes aigües:amb el vent, contra tu,cavalls salvatges.Quan et sentis cridatpels corns de caça,ja per sempre seràsdel fosc reialme.
Ai, el vell arrelatdolor que no té alba!"
XI-PER SER CANTADA EN LA MEVA NIT
"Perdut en l'aiguacallada del meu somni.
Jo sol, i l'ombradels xiprers, que m'esperamirall endins de l'aiguadel meu somni.
Pedra, vent: em podríeuallunyar del continupas de cristall, de l'aiguadel meu somni?
Enllà d'una profundanit sense veus, em negoen el dolor de l'aiguadel meu somni."
XII-JUST ABANS DE LAUDES
"Benignament sóc ara guiatenllà del vell origen de les aigües,on ja no sento la contínua font.Quan els purs llavis reposin, cansatsde la vigília del tercer nocturncomençarà l'ocell la clarosa lloança.Jo, que moro i séla solitud del mur i el caminant,et demano que em recordis avui,mentre te'n vas amb les sagrades hores.
"Una a una,en els meus ulls ordenoles vides conegudes.
Casa, carena, barca,ample respir de l'aigua,clara rosa. Amb paraulessempre noves vestiala tarda ja nascuda.
La nua tarda,que de la llum sortiaal mar i a la muntanya."
VII-CANÇÓ DEL PAS DE LA TARDA
"Entra la tranquil·la tardapel fosc camí de la mirada.
Enllà del mar ben treballatpels bous del sol, endins del blat,quan més perfecta mor la flora l'aire lleu, pel gran dolord'aquest camí de la mirada,se'n va la tranquil·la tarda."
VIII-CANÇÓ DEL CAPVESPRE
"S'enduien veus d'infantsel sol que jo mirava.Tota la llum d'estiuse'm feia enyor de somni.El rellotge, al blanc mur,diu com se'n va la tarda.S'encalma un vent suaupels camins del capvespre.
Potser demà vindranencara lentes horesde claror per als ullsd'aquest esguard tan àvid.
Però ara és la nit.I he quedat solitaria la casa dels mortsque només jo recordo."
IX-CANÇÓ DE LA MORT CALLADA
"Pregunten: "Et lamentes,quan t'és donat el càntic?Nosaltres acceptemaquesta mort callada.Humilment estimemla nostra mort."
Rellotge: rosa, sorra,rosa, desert. Després?Por del perdut que mirala claror de ponent.
Mur de la nit: a penesla remor d'unes alesenllà de l'aire, somnija presoner. Caminoseguit de prop per passosen la neu.
I sento com la mudamort dels homes s'emportael meu do de paraules:esdevé pur silenciel meu dolor."
X-CANÇÓ DEL TRIOMF DE LA NIT
"On l'or acabatan lentament, banderes,nit enlairada.
Escolta una remorde moltes aigües:amb el vent, contra tu,cavalls salvatges.Quan et sentis cridatpels corns de caça,ja per sempre seràsdel fosc reialme.
Ai, el vell arrelatdolor que no té alba!"
XI-PER SER CANTADA EN LA MEVA NIT
"Perdut en l'aiguacallada del meu somni.
Jo sol, i l'ombradels xiprers, que m'esperamirall endins de l'aiguadel meu somni.
Pedra, vent: em podríeuallunyar del continupas de cristall, de l'aiguadel meu somni?
Enllà d'una profundanit sense veus, em negoen el dolor de l'aiguadel meu somni."
XII-JUST ABANS DE LAUDES
"Benignament sóc ara guiatenllà del vell origen de les aigües,on ja no sento la contínua font.Quan els purs llavis reposin, cansatsde la vigília del tercer nocturncomençarà l'ocell la clarosa lloança.Jo, que moro i séla solitud del mur i el caminant,et demano que em recordis avui,mentre te'n vas amb les sagrades hores.