PROGRAM NOTE
EXPLORING THE LIFE of RAMON LLULL
Ramon Llull (Mallorca, 1232 c. - June 29, 1315), also known as Raymond Lull in Castilian, Raymundus Lullus Raimundus or in Latin, as رامون لیول in Arabic, as Raymond Lully by English or French by Raymond Lulle was near secular Franciscans (may have belonged to the Third Order of Friars Minor), philosopher, poet, mystic, theologian and Majorcan missionary. It was declared Blessed by "immemorial cult" and not through official channels. His festivity day is celebrated on November 27.
He is considered one of the creators of literary Catalan and one of the first to use a neo-Latin language to express philosophical technical, scientific and besides novelistic texts. He is credited with the invention of the compass and noctolabe.
Compilation of two works of Ramon Lull by his French disciple Thomas Le Myésier, canon and doctor Mahaut courtier: the "Electorium" conceived as a manual for teachers at the University of Paris, and the compendium "Breviculum" about life the great writer, which presents the origins of the '"Ars brevis".
MINIATURA XII
El Cant de Ramon (1300) és una autobiografia en vers que sol·licita l'adhesió del lector a la causa de l'autor. Consta de 14 estrofes monorimes de sis versos de vuit síl·labes. El poema comença amb la conversió de Ramon, i repassa les principals fites de la seva carrera, des de la fundació de Miramar, a la redacció de l'Art. El jo líric es queixa del poc èxit de la seva empresa i demana a Déu que el protegeixi i que li concedeixi 'companyons coneixents' que l'ajudin a portar endavant el seu projecte. El text inclou alguns moments molt emotius, com si Llull hagués trobat una nova funció a la poesia trobadoresca, cultivada en la seva joventut, i de la qual havia renegat.
CANT DE RAMON
Són creat e ésser m'és data servir Déu que fos honrat,e són caüt en mant pecat e en ira de Déu fui pausat. Jesús me venc crucificat, volc que Déus fos per mi amat.
Matí ané querre perdó a Déu, e pris confessió ab dolor e contrició. De caritat, oració, esperança, devoció, Déus me fé conservació.
Lo monestir de Miramar fiu a frares Menors donar per sarraïns a preïcar. Entre la vinya e el fenollaramor me pres, fe'm Déus amar, entre sospirs e plors estar.
Déus Paire, Fill, Déus espirat de qui és santa Trinitat tracté com fossen demonstrar.Déus Fill, del cel és devallat, de una Verge està nat, Déu e home, Crist apel.lat.
Lo món era en damnació; morí per dar salvació Jesús, per qui el món creat fo. Jesús pujà al cel sobre el tro, venrà a jutjar li mal e el bo: no valran plors querre perdó.
Novell saber hai atrobat, pot-n'hom conèixer veritat e destruir la falsetat: sarraïns seran batejat, tartres, jueus e mant orat, per lo saber que Déus m'ha dat.
Pres hai la crots, tramet amors a la Dona de pecadors que d'ella m'aport gran socors. Mon cor està casa d'amors e mos ulls fontanes de plors. Entre gauig estaig e dolors.
Sóm hom vell, paubre, menyspreat, no hai ajuda d'home nat e hai trop gran fait emperat.Gran res hai del món cercat, mant bon eximpli hai donat: poc són conegut e amat.
Vull morir en pèlag d'amor. Per ésser gran no n'hai paor de mal príncep ne mal pastor. Tots jorns consir la deshonor que fan a Déu li gran senyor. Qui meten lo món en error.
Prec Déus trameta misatgés, devots, scients e verdaders a conèixer que Déus home és. La Verge on Déu hom se fes e tots los sants d'ella sotsmèsprec que en infern no sia mès.
Laus, honor al major Senyor al qual tramet la mia amor que d'ell reeba resplandor. No són digne de far honor a Déu, tan fort són pecador e són de llibres trobador.
On que vage cuit gran bé far, e a la fi res no hi puc far, per què n'hai ira e pesar. Ab contrició e plorar vull tant a Déu mercè clamar que mos llibres vulla exalçar.
Santedat, vida, sanitat gauig, me dó Déus e llibertat,e guard-me de mal e pecat. A Déu me són tot comanat: mal esperit ne hom irat no hagen en mi potestat.
Man Déus als cels e als elements, plantes e totes res vivents que no em facen mal ni turments.Dó'm Déus companyons coneixents, devots, lleials, humils, tements, a procurar sos honraments.
EXPLORING THE LIFE of RAMON LLULL
Ramon Llull (Mallorca, 1232 c. - June 29, 1315), also known as Raymond Lull in Castilian, Raymundus Lullus Raimundus or in Latin, as رامون لیول in Arabic, as Raymond Lully by English or French by Raymond Lulle was near secular Franciscans (may have belonged to the Third Order of Friars Minor), philosopher, poet, mystic, theologian and Majorcan missionary. It was declared Blessed by "immemorial cult" and not through official channels. His festivity day is celebrated on November 27.
He is considered one of the creators of literary Catalan and one of the first to use a neo-Latin language to express philosophical technical, scientific and besides novelistic texts. He is credited with the invention of the compass and noctolabe.
Compilation of two works of Ramon Lull by his French disciple Thomas Le Myésier, canon and doctor Mahaut courtier: the "Electorium" conceived as a manual for teachers at the University of Paris, and the compendium "Breviculum" about life the great writer, which presents the origins of the '"Ars brevis".
MINIATURA XII
El Cant de Ramon (1300) és una autobiografia en vers que sol·licita l'adhesió del lector a la causa de l'autor. Consta de 14 estrofes monorimes de sis versos de vuit síl·labes. El poema comença amb la conversió de Ramon, i repassa les principals fites de la seva carrera, des de la fundació de Miramar, a la redacció de l'Art. El jo líric es queixa del poc èxit de la seva empresa i demana a Déu que el protegeixi i que li concedeixi 'companyons coneixents' que l'ajudin a portar endavant el seu projecte. El text inclou alguns moments molt emotius, com si Llull hagués trobat una nova funció a la poesia trobadoresca, cultivada en la seva joventut, i de la qual havia renegat.
CANT DE RAMON
Són creat e ésser m'és data servir Déu que fos honrat,e són caüt en mant pecat e en ira de Déu fui pausat. Jesús me venc crucificat, volc que Déus fos per mi amat.
Matí ané querre perdó a Déu, e pris confessió ab dolor e contrició. De caritat, oració, esperança, devoció, Déus me fé conservació.
Lo monestir de Miramar fiu a frares Menors donar per sarraïns a preïcar. Entre la vinya e el fenollaramor me pres, fe'm Déus amar, entre sospirs e plors estar.
Déus Paire, Fill, Déus espirat de qui és santa Trinitat tracté com fossen demonstrar.Déus Fill, del cel és devallat, de una Verge està nat, Déu e home, Crist apel.lat.
Lo món era en damnació; morí per dar salvació Jesús, per qui el món creat fo. Jesús pujà al cel sobre el tro, venrà a jutjar li mal e el bo: no valran plors querre perdó.
Novell saber hai atrobat, pot-n'hom conèixer veritat e destruir la falsetat: sarraïns seran batejat, tartres, jueus e mant orat, per lo saber que Déus m'ha dat.
Pres hai la crots, tramet amors a la Dona de pecadors que d'ella m'aport gran socors. Mon cor està casa d'amors e mos ulls fontanes de plors. Entre gauig estaig e dolors.
Sóm hom vell, paubre, menyspreat, no hai ajuda d'home nat e hai trop gran fait emperat.Gran res hai del món cercat, mant bon eximpli hai donat: poc són conegut e amat.
Vull morir en pèlag d'amor. Per ésser gran no n'hai paor de mal príncep ne mal pastor. Tots jorns consir la deshonor que fan a Déu li gran senyor. Qui meten lo món en error.
Prec Déus trameta misatgés, devots, scients e verdaders a conèixer que Déus home és. La Verge on Déu hom se fes e tots los sants d'ella sotsmèsprec que en infern no sia mès.
Laus, honor al major Senyor al qual tramet la mia amor que d'ell reeba resplandor. No són digne de far honor a Déu, tan fort són pecador e són de llibres trobador.
On que vage cuit gran bé far, e a la fi res no hi puc far, per què n'hai ira e pesar. Ab contrició e plorar vull tant a Déu mercè clamar que mos llibres vulla exalçar.
Santedat, vida, sanitat gauig, me dó Déus e llibertat,e guard-me de mal e pecat. A Déu me són tot comanat: mal esperit ne hom irat no hagen en mi potestat.
Man Déus als cels e als elements, plantes e totes res vivents que no em facen mal ni turments.Dó'm Déus companyons coneixents, devots, lleials, humils, tements, a procurar sos honraments.
Albert CARBONELL - BREVICULUM [full score].pdf
